dijous, 20 de desembre del 2012
dimarts, 18 de desembre del 2012
Esl Pastorets visiten el Museu
El diumenge 23 de desembre a les 11 h i a les 12h tindrà lloc al Museu de Lleida, la visita teatralitzada: Els Pastorets visiten el Museu. Una
selecció d’escenes de la tradicional obra nadalenca d’en Lluís
Millà, que es represenaran en un escenari immillorable i un decorat
excepcional: les obres del museu relacionades amb les escenes que
s’interpretaran. L’experiència compta amb la col·laboració del grup
AEM-Belles Arts Teatre.
Preu: adults 6€. Nens fins a 12 ays: 4€. Places limitades.
Preu: adults 6€. Nens fins a 12 ays: 4€. Places limitades.
diumenge, 16 de desembre del 2012
dimecres, 12 de desembre del 2012
Visita temàtica: Un pont entre cultures
El dissabte 15 de desembre a les 17 hores tindrà lloc al Museu de Lleida, la visita guiada temàtica: Un pont entre cultures: Catalunya i el Nou Món.
La visita anirà a càrrec dels estudiants Laia Sales i Macarena Fornells (UdL), Eduard Guasumba (INS Guindàvols) i dels tècnics del Museu de Lleida Carmen Berlabé i Miquel Sabaté.
dimarts, 11 de desembre del 2012
El Museu de Lleida, antic convent dels Carmelites descalços
L'actual seu del Museu de Lleida, inaugurada el 30 de novembre de 2007, es troba construïda sobre l'antic convent de Sant Josep dels carmelites descalços que data de l'any 1589. L'edifici va desenvolupar durant segles una notable activitat religiosa, social i cultural a la ciutat de Lleida.
L'edifici té la particularitat d'haver estat el primer convent fundat dins els murs de la ciutat, un fet donat pel canvi que es produïa en l'església del moment, la reforma catòlica que comportà l'aplicació de les resolucions adoptades en el concili de Trento, com la modificació dels capítols catedralicis o canvis en les estructures parroquials.
Per saber-ne més llegiu:
Els carmelites descalços a Lleida. El convent de Sant Josep.
Isdre Puig, Ximo Company
Quanderns 1
Podeu comprar el llibre a la botiga del Museu de Lleida
dilluns, 10 de desembre del 2012
Orígen de l'orde carmelita
En les primeres Constitucions que coneixem - 1281 - ja s'afirma que aquests primers habitants del Carmel es van proposar viure en comunitat i van tractar d'emular a Sant Elíes, qui van considerar com a pare espiritual. Aquestes Normes de vida es van convertir en Regla en ser aprovades canònicament pel Papa Honori III, el 30 de gener de 1226.
Per conèixer els orígens del Carmel, resulta valuós el testimoniatge de Jaume de Vitry (+ 1240), que va ser bisbe d'Acre (1210 - 1228), i que va escriure en la seva Historia Orientalis sobre aquest grup emergent de carmelites. Afirma que no pocs d'aquells devots pelegrins, en lloc de tornar a la seva pàtria, preferiren quedar-se a Palestina per consagrar-se al Senyor, abraçant allí la vida monàstica a la Muntanya del Carmel, a les rodalies de la font d'Elíes. Allí, seguint l'exemple del sant i solitari profeta Elíes, "vivien en petites cel·les i, com abelles del Senyor, es dedicaven a elaborar en els seus ruscs una mel espiritual d'exquisida dolçor".
La diablada Pillareña (Equador) 2012
La Diablada Pillareña, considerada l'any 2009 Patrimoni Cultural Intangible de l'Equador, es porta a terme tots els anys de l'1 al 6 de gener. És una dansa anomenada així per la màscara i la indumentària de diable que usen els ballarins. La dansa representa l'enfrontament entre les forces del bé i del mal, barrejant elements propis de les tradicions catòliques introduïdes durant la conquesta espanyola i rituals ancestrals andins.
Segons la tradició oral, als indígenes de la colònia els donaven un dia a l'any per al descans, que era aprofitat per disfressar-se de diables per distreure's, així com protestar per l'opressió, abús i repressió de la qual eren víctimes.
El ritual es realitzava primer en les grans hisendes; després es va traslladar del camp a la ciutat. Aquest costum, en època colonial, hom suposa que va ser transmès per indígenes mitimáes de la part del sud del continent, per la qual cosa existeixen similituds amb les societats bolivianes i peruanes, que al seu torn conserven alguna cosa propi del lloc. La Diablada s'identifica amb el valor ancestral d'aquesta expressió cultural.
La declaració de Patrimoni Cultura ha permès difondre la festivitat no solament a l'interior del país sinó en l'exterior, amb la intenció d'enfortir el turisme cap a aquesta regió del Tungurahua.
dimarts, 4 de desembre del 2012
El profeta Elíes i el seu temps
El profeta Elíes (el nom del qual significa el Senyor és
el meu Déu) va exercir el seu ministeri en el regne del Nord, durant el temps
dels reis Acab i el seu successor, Ocozíes. La seva missió era fer tornar els
israelites a Jehová, el Déu veritable. Quan va pronunciar les paraules: «Per la vida de Jahvè, Déu d'Israel, del qual sóc
servent, juro que no hi haurà rosada ni pluja durant aquests anys sense el meu
manament», va deixar de caure pluja i el país, que fonamentava gran part de la
seva economia en l'agricultura, va entrar en crisi econòmica i social. Va posar
en ridícul a Baal, el déu cananeu que controlava la pluja i era a
més, responsable de collites abundants.
Arran de la sequera sobre Israel, el rei Acab el buscava
afanosament ( Reis 17). La fam predominava en la nació. No hi havia gra
i els animals perien de set.
Quan es
va trobar amb el rei, aquest li digué: «Ets ben bé el pertorbador
d'Israel!»; Elíes li respongué: «No
sóc jo el pertorbador d'Israel, sinó tu i la casa del teu pare, per haver
abandonat el manament de Jahvè i haver seguit els baals. » (Reis 18,18).
Per saber-ne més cliqueu sobre la imatge:
Subscriure's a:
Missatges (Atom)